Moxibustió
Moxibustió, calor que guareix
La Moxibustió per equilibrar els punts energètics del cos és una teràpia mil·lenària originada a la Xina, basada a aplicar calor amb l'Artemisa Vulgaris (moxa) sobre punts específics del cos. Textos històrics, com el Cànon de Medicina Interna de l'Emperador Groc i els llibres de seda de Mawangdui, esmenten el seu ús per tractar malalties per fred i estimular els meridians. Al segle XX es va estandarditzar la moxibustió indirecta, evitant el contacte directe amb la pell mitjançant gingebre, sal o simplement apropant un cigar de moxa.
Al Japó, la tècnica va arribar al segle VI i es va adaptar a la cultura local, desenvolupant estils propis durant el període Edo. La seva facilitat d'ús la va fer popular a casa, mentre que l'acupuntura estava més especialitzada. La moxa va adquirir també un caràcter sagrat en temples i festivals budistes, utilitzant-se per a la purificació i protecció, demostrant com la moxibustió pot equilibrar els punts energètics del cos.
Encara que tant xinesos com japonesos la practiquen, cada cultura ha desenvolupat mètodes i estils totalment diferents, mantenint viva aquesta tradició de calor terapèutica sobre els punts energètics per promoure salut, equilibri i benestar.
Tipus de Moxibustió
Moxibustió Directa
En aquest tipus de moxibustió, la moxa es col·loca directament sobre la pell, sobre punts d'acupuntura o la zona desitjada. Aquesta tècnica s'utilitza especialment en casos de fred intern, debilitat crònica o deficiència energètica.
Moxibustió Indirecta
Aquesta tècnica permet aplicar la moxa sense contacte directe amb la pell, apropant-la encesa a punts específics del cos per generar calor terapèutica de forma segura. De vegades, es col·loca sobre rodanxes de gingebre, all o sal per potenciar-ne els efectes mitjançant les propietats d'aquests elements.
Català 
Español